Una mica d’història
La informació comprèn tot tipus de coneixements, tècniques i expressions de tots els temps passats i presents, i la importància d’aquest, com deia Maurice Line en el 1974, és que la informació és important pel treball, la investigació i la realització personal.
Fins fa ben poc la informació no ha estat catalogada per una mateixa normativa, en concret a mitjans del segle XX, la informació no es podia compartir, i és gràcies a Seymor Lubetzky, gran teòric de la catalogació, que després que proposés disposar d’unes normes generals i internacionals aplicables a tots els documents i que també aquesta problemàtica fos plantejada per ell mateix, i recollida en la International Conference Cataloging Principles a Paris i organitzada pe l’ IFLA de 1961.
Després d’aquest moment es comença a treballar per tal d’ homogeneïtzar i crear una normativa de catalogació internacional, i vuit anys després sorgeix la primera proposta per tal d’articular una estructura per la descripció bibliogràfica, determinada per àrees separades per signes de puntuació. Aquesta va ser la base per a les normes: la ISBD
Actualment tots els avenços, Internet i la digitalització, possibiliten que la informació pugui ser escampada, compartida i recuperada. I que malgrat la necessitat d’enllaçar diferents catàlegs amb diferents registres bibliogràfics de tot el món, la qual és una tasca molt difícil, tot i això, s’ha aconseguit que amb l’aparició de sistemes automatitzats i grups de treballs que ha impulsat l’ IFLA, el 1983 es presenta un esborrany amb les directrius de les entrades d’autoritat i referència (GARE), i amb una segona edició revisada en el 2001 que va passar-se anomenar Guidelines for authority records and references (GARR= (Directrius per a registres d’autoritat de referències)