Aquest llibre ens parla de la digitalització de nosaltres i per a nosaltres (les persones), us animo a llegir-lo perquè ens mostra aspectes com els hàbits, la consciència, els procediments, l’adaptació i la millora. En resum, necessitem saber com desaprendre per reaprendre, cosa que sembla tan fàcil com difícil.
El llibre consta de tres parts o blocs.
El primer es titula «el fantasma del futur digital» i exposa, a partir d’històries específiques de diversos professionals, els seus llocs de treball i com es transformen, el que passa als professionals en aquest canvi que progressa sense preguntar-los. Personalment, m’agrada la manera d’entendre els immigrants digitals, explicant el que és fascinant i impensable per explicar allò que més fascina en la digitalització. Recull l’explicació de l’adaptabilitat i reacció del professional, que, sense saber gaire bé com, s’ha tingut de reconvertir de ser un empresari de molts anys d’experiència i una gran intuïció al fer d’analista de Big data, on es recullen dades per crear informes que generen un pla i estratègies de disseny a partir de milers de dades. També parla de les noves professions i de les oportunitats que sorgeixen amb aquest canvi de paradigma. Com s’ha guanyat en «eficiència, memòria i lògica seqüencial». Encara que no tot això sempre és bo, i l’autor adverteix de riscos i trastorns que sorgeixen del mal ús d’aquestes noves tecnologies, amb patologies com la infoxicació.
La segona part porta el títol de «viatge al centre de l’humanisme digital», i explica com la connectivitat ens apropa, transformant els horaris internacionals i les fronteres en un tres i no res: podem veure algú de l’altra banda del món tan proper com si fos un veí. El món ha canviat i a través d’Internet és proper i expansiu.
Parlar de digitalització és parlar de com la tecnologia ha canviat la nostra vida en la forma en què ens relacionem. El món virtual pot exposar la nostra vida…, per això hem de ser cautelosos i cal que evitem que tothom de la xarxa sàpiga sobre els nostres gustos en vestits, preferències sobre restaurants, imatges familiars i molt més. Això evitarà que algú que no ens ha vist mai ens pugui conèixer. És per això que hem d’intentar posar la intencionalitat, l’estratègia i el sentit comú per no exposar-nos a la lleugera, per no quedar en una situació de possible vulnerabilitat en els nostres perfils a les xarxes. De la mateixa forma que seria impensable deixar la porta oberta de casa nostra.
El coneixement s’ha transformat, i això ha transformat la persona. Acabo aquest post amb una frase que potser us fascinarà, tal com em va passar a mi, per la seva profunditat. Cito literalment: «El viatge d’un home multidimensional, en un món global i hiperconnectat, cap al centre de l’humanisme digital».
